A la vorera de l'hort
Estava adormideta
a la vorera de l'hort
Com mentre dormida estava
Va passar el seu xicot.
Li alça la maneta,
Li posa un anell d'or,
Li alça el davantal
I la brandeja un poc.
Li alça la faldilla,
Troba un pompón de flors.
-Ai! Noia, si et despertaves,
Jugaríem un poc.
Des cap de los nous mesos,
Li portaren un xicot;
Era més blanc que la neu
I més rosset que un fil d'or.
-Jo no vull ésser pare,
No conèixer-lo tampoc …!
Però, noia, hi tornaria,A la vorera de l'hort!.
Writer/s: Popular
