Alba

Wantun

Ara es quan importen
Les estones que passàvem junts al parc, mirant

Ara pots veure com s'allunya el mar
Del teu costat

La pluja ha parat
Ja surt el sol
I miro a l'horitzó
Veient com els vaixells volen cap al tard
Damunt de la ciutat, tot ple de fum
Les figures van passejant sense dir res

Al meu costat

Un carrer humit d'hivern
Un mirall de tot plegat
Formigueig constant a tot arreu
Ritme trepidant res no s'atura en nom de la felicitat
Apartem la por, ens és estrany
Tot el que ens retorna a l'essencial