A la punta de l'ànima
Em debateixo entre un pou o un altre,
o somiquejo com un nen petit.
O espetego com el vent de cara,
o em consumeixo rera un adalid
I no m'interessa,
anar-me'n corrents d'aquí,
no m'interessa,
encara que en pugui presumir,
no m'interessa,
no m'interessa,
Em busco:
En el rius de les mirades; de les fotges de la nit,
a l'intempèrie de les muntanyes sagrades.
Però l'enyorança m'atabala, si no corres per aquí;
No tinc ni idea de qué hi ha a la punta de l'ànima.
(Encara que ho vulgui dir).
Recullo pedres que em trobo al terra,
i me les guardo com un gran tresor.
Busco l'esperit en la matèria,
i la profunditat sobre el teu cos.
I no m'interessa,
fer com si no anès amb mi,
no m'interessa,
encara que en pugui presumir,
no m'interessa,
no m'interessa.
Em busco:
En la paraula il•luminada; de les fotges de la nit,
a l'intempèrie de les muntanyes sagrades.
Però l'enyorança m'atabala, si no corres per aquí;
No tinc ni idea de qué hi ha a la punta de l'ànima.
(Encara que ho vulgui dir).
