A la Ramona
Ramona, apropa't i acluca aquests ulls tan humits
la teva tristesa es fondrà quan obris els sentits
Les delicades flors de ciutat es marceixen sovint
i és inútil del tot intentar revifar-les
tot i que no sé com t'ho puc dir
Els teus llavis trencats encara vull besar,
així com ser sota la teva pell
Els teus moviments em captiven i embruixen el meu temps
Però em trenca el cor veure que intentes viure en un món
que no existeix nena, és un somni, un esquema
que se t'endurà fins al fons
Veig que t'han inflat amb mentides el cap,
amb paraules que són com verí
M'adono que estàs debatent-te entre tornar al teu sud o quedar-te aquí
Algú t'ha fet creure que el teu somni era a tocar
però ningú et podrà vèncer ni ningú decebre
excepte els pensaments dins del teu cap
T'he sentit dir mil cops que no ets millor que ningú
i que ningú és pas millor que tu
Si ho creus de veritat saps que res has guanyat
però que tampoc res has perdut
D'amics i d'amants i d'amors neix el teu dolor
doncs et classifiquen i et tipifiquen
fent-te creure que ets igual que tots
Seguiria parlant però aviat els meus mots
deixarien de tenir cap sentit
doncs al fons del meu cor sé que no ajudarà
res del que jo et pugui dir
Les persones passen, les coses canvien,
fés allò que creguis oportú
i potser algun dia, qui ho sap bonica,
seré jo qui et vindré a plorar a tu
