Al bosc elèctric
Columnes de pedra que cauen a pes
Desferres inútils d'un temps que ja no és
Esglésies de marbre aixecades en va
Miralls que reflexen un déu confús i ignorat
Cavalls desbocats que em desvetllen la son
Infants que hi cavalquen i no saben a on
Estàtues d'ivori amb ulls de voltor
I un carro de plata que porta els profetes al fons
De la vall de la mort
Carrers desolats em revolten pel cap
Passejo sovint en les nits, desvetllat
Veient els exèrcits de desheretats
Poetes i músics i artistes que el món ha oblidat
Columnes de ferro que s'alcen imponents
Com boscos elèctrics pels homes dements
I caixes de llum rutil·lants com estels
Que llancen missatges en ràfegues intermitents
Dient "tot va bé"
Oh, il·lusió, oh, breu il·lusió, tot és il·lusió
Els temples perduts són somnis de la ment
Només el dolor ens desperta el conscient
I ens mostra una vaga llum que diu "segueix"!
Writer/s: Jordi Batiste
