Al cantaire Pau Riba
Animal electroàcid, de son avi mig penjat.
Té un forat negre al terrat, on hi habita l'home estàtic.
Entre folk i dioptria, pasturant per l'univers.
Amaneix música i vers amb la pedra de follia.
Quan ressona la cançó inspirada del cantaire,
espurnegen i s'enlairen estrelletes de colors.
Pel camí tradicional enrotllà les barretines.
Però també per noves vies és l'artista més total.
De la còsmica visió, el desordre i el senderi.
Un lleó tocat el geni, que es descalça de debò.
Quan ressona la cançó inspirada del cantaire,
espurnegen i s'enlairen estrelletes de colors.
De ses illes gripau Pau, a ciutat en Riba arriba.
Passa el temps i ell no canvia, tot es mou al seu voltant.
Afinat quan desafina i tel·lúric com volcà-
Oh, bruixot rellampegant sota un flaix de llum divina.
Writer/s: Jaume Sisa
