Ales al meu cant
Em diuen boig, em diuen deixat, tu per mi ja estàs acabat
El joc de la mentida sempre se’t menjarà el cap.
Jugant com dos nens, disfrutant com dos infants,
D’inferns jo no en vull res, no cauré en els seus paranys.
De matinada plantat al teu terrat,
on neix la marinada i el sol pel Montserrat.
Il·luminat pel roçament dels nostres peus
aixoplugat dels dols i sentint-nos com dos déus.
Jo vull viure, jo vull ser lliure,
que ningú em robi el meu somriure.
A tot aquell que va lluitant,
jo seré el Jan, que mata el gegant.
Jo vull viure, jo vull ser lliure,
que ningú et robi el teu somriure.
A tot aquell que va lluitant,
jo seré el Jan, que mata el gegant.
No, La nostra història no mereix aquest final,
Jo vull tacar més pàgines amb tinta i sang.
No, Deixa’m viure com si fós l’últim instant,
Jo vull donar ales al meu cant.
Vaig caminant, vaig avançant,
ja no hi ha pausa en aquesta nau.
Jo vull ser l’astronauta que ens transporti al més enllà.
Perdre el món de vista despullant tot el teu cos,
avui seràs l’artista, no tindràs por a la foscor.
Per no recaure, viure a fons aquest present,
poder volar molt lluny , no fent cas d’aquesta gent.
Intimidat, pel batec dels nostres cors
marxa, corre, escapa, no podràs fugir enlloc.
Jo vull viure, jo vull ser lliure,
que ningú em robi el meu somriure.
A tot aquell que va lluitant,
jo seré el Jan, que mata el gegant.
Jo vull viure, jo vull ser lliure,
que ningú et robi el teu somriure.
A tot aquell que va lluitant,
jo seré el Jan, que mata el gegant.
No, La nostra història no mereix aquest final,
Jo vull tacar més pàgines amb tinta i sang.
No, Deixa’m viure com si fós l’últim instant,
Jo vull donar ales al meu cant.
Writer/s: Fur
