Allà estaves tu
I avui que et faig una cançó
recordo el dia que ens vam mirar
per primer cop
sortírem de classes de cant
jo sempre hi feia tard
deu ser per això que no afino tant.
I tu, allà estaves tu
amb el teu abric tan llarg
i el teu amic.
I jo vaig pensar
Déu meu què maca que és
Ara on deu anar?
Les caves, Tossa, l'estiu junts
Paris, Andorra, els Lax'
i la Pobla de Claramunt
Segovia, Caldes, Sant Feliu
els reis a Sarda i els sopars a Clot
i viure amb tu.
Va ser el millor que em va passar
però també va coincidir
amb el meu pitjor.
El tenia a tu però em faltava jo
i ara ja no sé res de tu
però estimo el món.
Veure aquells ulls brillar
és el més gran dels meus records
el què més vaig trobar a faltar.
I cada cop més distants
perduts en el temps i en l'espai
però ocupant un lloc al meu cap.
Jo volia tornar a ser per tu
aquella pedra bonica
i tant petita com les teves mans.
I avui que et faig una cançó
vull regalar-te aquests acords oberts
al teu món.
Writer/s: Martí Soriano
