A l'ombra

Vidres a la sang

Sento la crida, s'apropa de nou,
la llum és tènue,
m' agrado tanmateix com el que no sóc, un cop més,
resguardat a la tenebra.
I és a la llum on ma condició
reflexo exposat aliè a la veritat .
vivint a l' ombra, amagat a la foscor
emparat a l'aixopluc de la por,
jo visc a l' ombra dels meus mals.
Em tenalla el fet de pensar en rectificar.
l' evidència , l' hostil enemic a evitar
Allunyo tota culpabilitat,
i el torbament de la consciència,
un element més del qual m' estimo més no parlar.
Em vesteixo, em perfumo, i assumeixo
que dissimulant la vida m'és més pràctica.
Potser perquè admetent ser el que sóc
despullaria l'aparença del que em fa sentir més fort

I donat que el meu pensament
a ningú més del món escau
me´l guardo empresonat,
ben tancat a pany i clau.

Amb plena astúcia desplego
cortines de dignitat
cuirasses indesxifrables
impenetrables
per aquells qui reclamen la sinceritat.

Jo visc a l' ombra dels meus mals,
el baf del record no em pertorbarà,
m' amagaré allà on la llum aclarirà
que no em puc veure,
ni tan sols en un mirall.