Als caiguts
Vas disparar-me un tret al cor.
Vas ofegar les meves pors.
Però encara busco entre la gent
el teu record endut pel vent.
Encara sembla que puc veure
aquell somriure radiant
que esborrava les tenebres
que em bullien dins el cap.
Una mirada que m'esguarda
des d'un primer moment,
però abans que diguessis
res jo ja era teu.
l ara per què? Tot és tan fosc?
On és la teva llum que m'il·lumina?
Què se n'ha fet? Dels nostres jocs?
Si eres la meva vida per què no sóc mort?
Maleeixo la trucada a les dues del matí.
Em deies molt espantada que t'estaven perseguint.
No pateixis, tranquil·litza't, que tot anirà bé
però contra aquesta gent no hi puc fer res.
Ells són els bons! L'autoritat!
Vénen a liquidar-te! Corre, salva't!
Però ja no hi ets! Tot ha acabat!
Deus ser en un infern amb una bossa.
Com t'han vençut si portes dins
la força de cent huracans.
Encara veig en els teus ulls
la flama de l'últim combat.
les meves llàgrimes seran
el primer crit de llibertat.
El seguiria allà on has anat si tingués.
Per volar!
l ara per què? Tot és tan fosc?
On és la teva llum que m'il·lumina?
Què se n'ha fet? Dels nostres jocs?
El meu cor desbocat clama venjança.
Sempre serà tres voltes rebel!
Writer/s: Alerta
