Al xiquet que habita en tu
Com una empremta fresca que ningú vulga seguir
doncs camine a la incertesa d'allò que s'ha de morir
res m'atura, vers en boca, resseguint humils camins
om de senda innoble i toixa d'alcohol, putes, coca i botxins.
Potser no ho hauria de dir, ser ignot i creure al fi
en allò bo, en déu i allò i civil,però necessite escopir
balafiat tot el sentit i essent com sóc pobre i humil
creem vida i la destruïm sota el llençol de la nit
I hi haurà qui cantarà a l'amor i hi haurà qui cantarà el dol,
però jo avui cantar vull
al xiquet que habita en tu
Writer/s: Lluís Vicent
