Always down
No trobo autoestima,no trobo wi-fi,
tinc deu pàgines escrites de l'epitafi,
un altre tema,necessito escoltar un altre tema,
tots disfrutant la vida i jo en aquest... coma.
He mantingut una postguerra,prra,
i em mata que s'hagi apagat la llum que em donava pau,word up,
tot és difícil,jo sóc més dèbil,
esgotadíssim,sí,però tinc un lacrimal estèril.
En canvi veig tanta humitat a la paret,boy,
i aquesta fucking sensació de fred,boy,
ja sé que en tinc tota la culpa,tota,
però no s'arreglarà cremant la cullera per sota.
Converses amargues amb el coixí i jo incòmode
perquè em vaig vendre l'escalfor en aquesta Antàrtida
interna que m'atura els estímuls,em fa més frívol,
apartat de tota eufòria,damn,buscant un trèvol.
Always down,down,down.
Em bec la companyia,vomito la solitud,
quan me'n vaig adonar ja estava fet un obsessiu,
és en aquells moments quan la mirada se m'apaga,
la vida és cega i jo em quedo sense swagga.
Ha! Estat d'ànim efervescent,
esperant una pèrdua contundent,
la física em captiva i caic,
abandono responsabilitat i culpo a Jesus Christ.
Cause sadness rules everything around me,
no trobareu ningú més aïllat als busos,yeah!
vaig a convencions d'altruistes anònims,
però jo encara estic esperant que aquest cervell abandoni.
I com a mínim vuit hores de son seguides,
el fet de no poder produir ni una sola llàgrima
crema com el trànsit de l'absenta,
apartat de tota eufòria quan no em representa,always down.
Always down,down,down.
