Amb la serenitat dels animals
Croades de sang, llunes que vindran,
morts que tenen fam, vius que mengen fang.
A vora la costa hi ha un tresor
que mira fascinat l'horitzó,
tot un futur per ser carn de canó.
Dogmes i soldats van obrint mercats
de guerres i paus per amos i esclaus.
I si la violència és el camí
haurem d'anar per el bosc fins al destí
amb la serenitat dels animals.
No són mons tan distanciats
els que mengen i els menjats,
els que maten i els que mataran.
Homes amb els cors gelats
els que manen i els manats,
els que maten i els que mataran.
Llunes, creus i el mateix fi
esclavitzar al seu veí
com Déu mana,
i així ho fa el botxí
i l'infern ja és aquí.
Paradís vençut, paradís venut,
turistes estranys i putes de dotze anys.
Writer/s: Salvador Goñi/ Marko Zaragoza
