Amb tu
Amb tu vaig aprendre a aixecar el braç per parlar,
Vaig entendre que si algú xerra s’ha de callar.
Amb tu vaig començar-me a preguntar:
Si la vida són dos dies, per què coi estudiar?
Amb tu arribava a casa amb pelats als genolls
I després de tants partits el primer gol.
Amb tu vaig voler entendre què és l’amor,
Vaig provar d’escriure cartes, vaig intentar fer cançons ...
Hi ha coses que mai no es perden,
I amics que sempre hi són.
Tots els moments que ens acompanyen
Són el reflex del que tu i jo som!
Amb tu tantes voltes pels pubs de la ciutat,
Tantes nits i tants records per explicar.
Amb tu vam voler jurar-nos fidelitat,
Que tots els companys de classe poc a poc van anar marxant.
Hi ha coses que mai no es perden,
I amics que hi sempre hi són.
Tots els moments que ens acompanyen
Són el reflex del que tu i jo som!
“Perquè els mil moments que ens acompanyen reflexen el que som. Una cançó per vosaltres, per sentir-nos més aprop”
Writer/s: Sotrac
