Amb vells mots del poble
Més de freds que d'esperances,
el meu cor fa un altre so,
Estic com unes balances,
ja no sabent què m'és bo.
Estic com unes balances,
ja no sabent què m'és bo.
No sé si em fuges o véns
i temo el que no voldria,
que la idea que tu tens
quasi l'endevinaria,
que la idea que tu tens
quasi l'endevinaria.
Sol curt, nit acumulant-se:
encara dura el combat.
Jo me n'enduc l'enyorança,
si tu no te l'has quedat.
Jo me n'enduc l'enyorança,
si tu no te l'has quedat.
Tot en doina, sé si em moc?
T'aniré veient debades,
i oblidant-te a poc a poc,
enc que et recordi a vegades,
i oblidant-te a poc a poc,
enc que et recordi a vegades.
Writer/s: Marià Villangómez,Isidor Marí
