A mil anys llum
I els dies s'allarguen
dins aquesta presó
però no hi ha ferros que enclaustrin
el gemec d'aquesta cançó
que lliure viatjarà
fins al teu cor
tan sols un record
Somriures de primavera
rialles d'estiu
sa teva imatge em desperta
d'aquest malson
la foscor de la nit ens guardarà
la foscor
de la nit
la foscor de la nit ens guardarà
com quan férem l'amor
baix ses estrelles
Paradoxes del destí
com més enfora
més a prop de mi
paradoxes del destí
ses estrelles brillen
mil anys llum d'aquí
I els dies s'allarguen
dins aquesta presó
però no hi ha ferros que enclaustrin
el nostre amor
que lliure viatjarà
dins la foscor
de la nit
com quan férem l'amor baix ses estrelles.
Paradoxes del destí.
Writer/s: Dents de Lleó
