Amor i Roma

Judit Neddermann

Vent que remous les fulles,
emporta’t les meves paraules
allà on estigui ell.
Fes que se li enredin als cabells,
fes que li besin la cara,
fes que li acariciïn la pell,
fes que li abracin el cor.
I quan sentis un tambor repicar,
siusplau, podràs passar per allà
i retenir tot el que està sonant,
i portar-ho fins aquí?
Perquè jo ho pugui sentir
i així pugui saber que les meves paraules
se li han enredat als cabells,
li han besat la cara,
li han acariciat la pell,
li han abraçat el cor.

Si no fos per les cartes que encara guardo
no em creuria que et vaig estimar tant.
Era com volar, però volava de mentida.
I jo t’esperava com una idiota
regant la planta que moriria de tristesa
perquè no va saber endinsar-se en la força.
Els amors covards no arriben a amors.
Vent que remous les fulles
emporta’t les meves paraules
allà on estigui ell