Amor meu

Espaldamaceta

I saps que has trobat el forat, amor meu, amagat on posar el teu dolor.
Per tornar a ser feliç com abans, amor meu, tan feliç com abans, no fa molt.
I saps que estarem més bé junts, amor meu, és veritat que plegats som millors.
I tens una espina clavada, amor meu, ben profunda, ja ho sé, ja m’ho has dit. Però creus que esperant tornaran, amor meu, les garlandes de colors a l’estiu.
I has après a somriure a tothom qui et trobes pel carrer, ho fas prou bé.
Però es fa tard i ja arriba la nit, amor meu, i el forat es fa gran entre els dos.
I t’hi estàs una estona arraulida, amor meu, ulls a un futur proper però postís, i tu hi ets i jo hi sóc però no hi som, amor meu, i no ho dius a ningú, ho vols així.
Et veig molt millor ja fa un temps, amor meu, però de cop els teus ulls són rancor, i ningú el sap com jo el teu dolor, amor meu, però qui et pot salvar no sóc jo.
Si et sabés ajudar, si et pogués convèncer que m’ho deixessis intentar, però no em sents al teu forat.
Omplir de temps allò que ara et manca, ho has apostat tot i ara a esperar que el temps t’escombri les esperances, però ja n’ha passat i sents el forat.
I demà qui sap si és que el cel amor meu. És el pou de tothom, o el desert. I potser si tinc cel i tu no amor meu serem com molts que no hi són però els veiem.