Amort

Prats

Va caure com un llamp
en un hivern etern.
Vet aquí la traïció,
en un moment ho eclipsà tot.

Un secret molt ben guardat, o una trampa?
Eufemismes i mitjes veritats.
Nou de cada deu camins es creuaven.
Altre cop aquí el senyor atzar.

I mentrestant, interpretant senyals divins,
vas descobrint com guanyar el pols al laberint.

I ara que ja s’ha fos
la veu de la inocència,
t’estimes més seguir abraçant,
acor obert, de bat a bat.

Has topat amb la pitjor de les tempestes.
Tant bé que estaríem sense els déus,
fets una fúria quan somrius, vas per lliure,
i te’n rius d’aquest tal senyor atzar.

I mentrestant, interpretant, ombres gegants,
ja has descobert com escalfar-te enmig del fred.