Analgèsia blaugrana
Sempre havia odiat la feina, però pel club l'amor és pur.
Divorciat, se'm polla l'eina, que tots dos som a l'atur.
Ja no tinc canal satèl·lit, si em busqueu sóc a baix al bar.
M'arrossego com anèl·lid que a la vida ha fotut tard.
Tinc l'hereu pres, quin fenomen... La pubilla és un encant.
L'ha prenyada un toxicòman que anticossos duu a la sang .
Malastruc , en l'infortuni, res no pot anar pitjor,
menjo merda o faig dejuni, però sóc culer guanyador.
Quan en la rifa del drama tens tota la mala sort.
Dinyar-la és l'únic temps mort o una victòria espartana.
M'estic fotent de gana, tant me fa no tenir pa,
si hi ha analgèsic, si hi ha analgèsic blaugrana.
Si Déu volgués castigar-me, que hi foti imaginació,
que no veurà mai queixar-me si el meu Barça és campió.
Que fins l'avi tetraplègic s'aixeca a cop d'Indasec
quan un crit de gol enèrgic li macula el calçotet.
Per fi hi ha un gir en el karma i per a mi això és una copa,
trobo feina, però ep! alarma!, el Barça és fora d'Europa...
I l'any a sobre, però, ens empara la Mercè, aixequem el vol.
Jo al carrer amb un nét sens pare i fill que el busca l'Interpol.
I creuant la Travessera, feliç per triomf europeu,
un bus em fot trompada pel darrere i adéu...
I mentre albiro el túnel, sé, pastat entre fanals,
que el meu destí i el del Barça són
inversament proporcionals.
Quan en la rifa del drama tens tota la mala sort.
Dinyar-la és l'únic temps mort o una victòria espartana.
M'estic fotent de gana, tant me fa no tenir pa,
si hi ha analgèsic, si hi ha analgèsic blaugrana.
