Andalusí
Sempre recordaré
aquella nit vora el mar:
un vent calent duia olors
d'espècies i sal.
Bella com una quimera,
subtil com un palmera,
baix una lluna d'argent
t'acostes lentament.
Molt endins guardaré
com ens vàrem estimar,
sols un moments de plaer:
ja no et podré oblidar.
Cremàvem dins la foguera
dolços llavis de cirera,
la lluna se'n va ponent,
te'n vas lànguidament.
Writer/s: Miquel Carbonell,Toni Roig
