Andorra
El vell no ho sap, l’hora s’acosta, ningú l’ha avisat.
Pensa i no hi creu, els anys no perdonen, li han robat la fe.
Veus com són els boscos i els rius i no vols marxar.
Veus com viuen, et fan sentir lliure i no ho vols canviar.
Deixa que em prenguin aviat.
Res del que diguis em pot fer aturar.
No puc tornar enrere, els camins ja s’han traçat.
Estem cansats d’imaginar!
Deixa que em prenguin avui.
