Andorra
“Jo vull anar cap Andorra,
Andorra, Andorra,
Jo vull anar cap Andorra,
Un País que es fa estimar.
No gasten mai calerons,
Ni amb fusells ni amb municions
I a més son bons minyons
Andorra “Hip-Hurrah”!
En el cor dels Pirineus
Hi ha un Estat independent,
Cinc mil caps hi son comptats,
Penso que és impressionant.
La extensió fa mil jornals
I una dada important:
Quatre rals en armament
I amb això tothom va fent!
Pel Consell son governats
Tots son savis i educats
Quatre rals en armament
I la resta en caramels.
No inverteixen en canons
Ni se’ls gasten amb avions
Però compren fusells de tap
Per la festa Nacional!
Tots treballen de pagès,
Fan sabates i barrets
I no hi caben ni al terrat
Ni plumats acreditats
I no hi caben enlloc més
Regiments de soldadets
I el pressupost militar
Ni tant sols se’l miraran
D’autopistes no n’hi ha pas
No sabrien on fer cap
Ells se’n van als pirineus
I es barallen amb la neu
I quan arriba el bon temps
Canten, toquen instruments
I al pressupost militar li diran
Ves a pastar!!
Al Pentàgon he anat
Amb el diari retallat
Jo voldria que em rebés
Mcnamara com si res
Goita com els andorrans
La vergonya ens fan passar
El darrer és el primer
Si bé podem fer com ells!
I m’ha dit el General,
Minyó tu no en fas cabal,
La gent vol seguretat
A la nostra societat
Dic: Si vols estar tranquil,
Un sofà has de tenir
I un psiquiatra es prou barat
Per donar seguretat!
