Anem fent via
Per més que observis la porta
no et dirà mai que t’oculta.
sigues valenta inflant de valor
seguir endavant sense cap por.
Aquí mai ningú et lligà de mans,
inspiràvem l'amor, érem bons amants.
ahir era càlid l'espai compartit
avui desert mort... on he dormit… aquí al meu llit.
Cada tarda se’ns feia fosc
abraçant tots els somriures
perduts enmig d'un tupid bosc
de llavis vius, de llengües lliures.
No estaves segura de saber si sabies,
potser t'ho vas plantejar massa dies
qui sap si ho podíem gestionar millor
comprenent el que no… el que no entenies...
Com a mínim sé que ho vaig provar
per mi sempre hauria estat així
que mai hauries dubtat en afrontar
el que aquella nit no em deixà dormir.
Menja’t el que et vas anar cuinant
deixa el meu dolor, ets l'única causant.
no dubtis en dubtar si dubtes algun dia
ara és massa tard… anem fent via...
