Angelina
Si en portes d'anys gastant l'osada
amagant-te acovardada
darrera d'aquesta barra
d'un grapat de decepcions
Servint cafès i conyacs
olor de vells i tabac
et festeja un jubilat
a qui encara bull la sang
Enyorant aquelles bromes
sempre fetes amb segones
que et gastaven els més joves
quan volien fer-se l'home
Guardant la virginitat
per un home ben plantat
un fadrí de bona casa
en el que poder confiar
Un bon pare un bon amant
un noi guapo i reservat
que no tingués massa fums
ni es passés el dia al bar
I els diumenges de tot l'any
amb un fill a cada mà
et portés a passejar
per la rambla, cap al tard
La vida et passarà
la pell s'arrugarà
i els pits se't pansiran
condemnada a vestir sants
Angelina....
El cos se't revifarà
recordant aquell noi alt
que t'esperava a la porta
un quart abans de plegar
I et vindrà un regust amarg
que et costarà d'empassar
preguntant-te altra vegada
perquè el vas deixar escapar
Potser ara ets massa gran
i ja te'n vas adonant
que el temps et gira l'esquena
i lentament se't va escapant
Qui sap si d'aquí uns quant anys
un dia torni a passar
i darrera de la barra
Angelina seguiràs
La vida et passarà
la pell s'arrugarà
i els pits se't pansiran
condemnada a vestir sants
Angelina...
Writer/s: Pep Rangil
