Ànima errant
Caigut de les estrelles per pur atzar.
Fa temps que m'arrossego sense descans.
Quan crec que ja s'acaba
la roda torna a començar.
Caigut de les estrelles sense triar,
l'anhel per tornar a casa només fa mal.
Sempre el vestit canvia,
però en el fons tot és igual.
Hi ha una força dintre teu
a punt d'esclatar,
un neguit, un trist gemec
un prec ofegat.
A les portes de l'infern
demanant pietat,
qui podrà sentir la veu,
qui la sabrà escoltar.
No valen les paraules.
Perdo les esperances, no!
Vull acabar el viatge
i assolir la llibertat.
Caigut de les estrelles, qui sap quan fa.
Espero i desespero a parts iguals.
Capítol d'una historia
que sembla que no acabi mai.
