Ànima indigent
Ens compliquem la vida quan ni falta fa
volem moltes coses però ara ho veig clar;
sóc avariciós de la llibertat
que s'esfuma quan apareix l'excés de béns.
Tinc una ànima indigent!
La llibertat on serà, enyoro no tenir res,
tinc una ànima indigent, em queixo sense remei.
Ja sé que no tornaré a ser el que volia ser,
caminem i caminem i de progrés res de res.
Volem viure col.locats, volem portar un bon torrat
que ens deixi en un estat de total felicitat.
Però no hi ha vida interior, només queda l'exterior,
la soledat si existeix és un paradís immens.
Que difícil que és viure en societat,
deixar-me portar no és el meu tarannà.
Sóc independent però deixa`m que sigui
l'atmosfera que et protegeix
d'un món violent.
Tinc una ànima indigent!
La llibertat on serà, enyoro no tenir res,
tinc una ànima indigent, em queixo sense remei.
Ja sé que no tornaré a ser el que volia ser,
caminem i caminem i de progrés res de res.
Volem viure col.locats, volem portar un bon torrat
que ens deixi en un estat de total felicitat.
Però no hi ha vida interior, només queda l'exterior,
la soledat si existeix és un paradís immens.
Tinc una ànima indigent,
i tu la tens, l'ànima indigent?
Writer/s: Koko de Murga
