Antigues maquinàries
Sonen a temps les arpes, al nostre cor de ple
sentim les ressonàncies que havíem esperat.
Trobem llargues estones
podem veure de lluny, allò que no ens agrada
que marxi com el fum, que estigui sempre lluny.
Trenquem amb les distàncies
fa temps que ja ho sabem
sabem que no ens espanta
que no hi perdrem pas res.
Llencem antics rellotges, d'antigues maquinàries
que ens han fet mirar enrere i ens han fet perdre el temps
i fem reviure estones, entrem en els detalls
lluny d'aquells temps immòbils de nits tan irreals
de dies oblidats.
(ja no caldrà tenir por mai més)
