Any nou
La pluja del matí
em pica amb força contra els vidres
resumint tota la ràbia i les ferides
que aquest any he sentit.
I el vent que bufarà encabat
m'eixugarà la roba estesa
i totes les llàgrimes de tristesa
d'un any de soledat.
El mar que endevino al fons
entremig dels edificis
no fa mai res però el més difícil
calla i sent la meva por.
I potser demà sortirà el sol
i farà entrar espurnes d'alegria
dins d'aquesta sala mig buida
i tant plena d'emocions.
Però mentrestant a fora el món està girant
i és amb el què fas que la vida et va canviant.
Els darrers dies de l'any
sempre són motius per fer balanç
el què hem perdut i el què hem guanyat
jo avui ja firmaria un empat.
Hi ha hagut coses banals, intranscendents
la rutina, el metro, els dies que faig tard
res d'això no és important
i si una mà, uns ulls, una abraçada a temps.
Hi ha hagut qui s'ha passat de llest
i uns que han marxat i uns que han vingut
qui no ha fet cas dels sentiments
i ha decidit tirar pel dret.
Per fer propòsits per l'any em sobrarien els motius
però avui em conformo amb sentir-me viu
quan arribin els mals records.
Perquè no obstant a fora el món està girant
i és amb el què fas que la vida et va canviant
però mentrestant a fora tot segueix girant
i és amb el què fas que la vida et va canviant.
A cada pas que fas la vida et va canviant.
Writer/s: Martí Soriano
