Anys d'amor i combat
Els darrers anys seixanta. L'inici dels setanta.
La grogor prematura albirada llavors,
adonant-nos on érem, d'on érem, d'on veníem...
Però també l'esclat. L'erupció del futur.
Tot el futur per fer. I nosaltres enmig.
Renunciant a gran part del gruixut equipatge
que ens havien guarnit: l'inútil equipatge.
I el viatge per fer. Sabríem on anar.
Aleshores, al vent, hi havia un despertar,
potser d'una inconsciència, potser d'un somni antic...
Tot era una remor. Insistent. I creixent.
Pertot arreu, pertot hi havia vells indicis.
I en alguns llocs, també brollaven els nous tanys
d'antigues primaveres de dacsa esmicolada,
de blats malaguanyats puntejats de roselles:
vermelles esperances com una alba distant
esdevinguda nit. Però ara tornàvem.
Tornàvem i tornàvem i retornava el temps
- entre verd i daurat - de donar-nos les mans
i començar a aprendre, de nou, altra vegada,
aprendre a caminar. Amb la torxa a les mans.
Varen ser, per a mi, anys d'amor i combat.
Com si la dualitat completara dreceres,
de compartir partint de cadascú.
Llavors, vaig començar a intentar fer la meua
revolució constant. Jo el meu únic fautor
a la meua trinxera, amb els meus però en mi,
lluitant per la utopia, obrint el meu camí
per poder-lo ofrenar no ja a les grises masses:
ans a cadascú i tots qui ajunten l'energia
de tots plegats i van fent el comú viatge.
Vàrem trobar perquè vàrem buscar-nos
i, a poc a poc, vàrem rebre donant-nos.
Vam assumir l'oculta realitat.
Vam retrobar les nostres arrels vives.
Vàrem conèixer i vàrem reconèixer
els qui ens salvaren la història i el futur
i els qui intentaven aturar el present...
Vam descobrir, vàrem redescobrir
que som fragment d'un país amagat
de nord a sud, de l'altiplà a la mar:
un nou futur per fer, uns clars projectes.
I l'esperança, entre la nostra gent,
la nostra classe, la llavor d'un nou Poble.
I un llarg combat, i un jovent disposat
a lluitar llargament per una terra lliure
Writer/s: David Mira,Raimon
