A peu
No cal rumiar-s’ho tant i tant,
Ja s’ensuma sota la porta
No caure en normalitats i tal, si al final tots anirem a peu,
No serveix de res de res, enganyar-se a un mateix
Inventem-nos la realitat i una bonica mentida,
Però que sigui nostra, però que sigui nostra.
Potser fes-ho tot de nou, al teu gust i al teu color,
Subestima la veritat, això, és tot teu i t’ho as guanyat
Però que sigui nostre, però que sigui nostre.
