Aquella casa, el centre
Aquella casa, el centre del meu món. I des d'ella,
traçant cercles concèntrics el món se m'eixamplava
a través dels carrers. El meu carrer obert:
la Morereta, vida amunt i avall, tranquil·la;
i a la vora, l'arbreda de besllums: Sant Domingo,
lloc d'esplai i trobada. I els meus primers amics.
I tots els nostres jocs, ancestrals, iniciàtics...
Carrer de Sant Josep, carreronet d'Amunt,
la font de la Penyeta i, allí, la replaceta
plàcida, acollidora... i l'extensió del cercle:
l'univers de carrers del Poble Nou, amunt,
fins a l'Almaig obert i el Llombo espletant d'hortes
amb les artèries vives i les sendes trescades
confluint en el poble. Emmarcat entre aquell
Paradís desbordant i entre "la Carretera",
teníem l'escenari: l'Ermiteta, els carrers
vius de gent llauradora, el Barranquet, la Vila...
Ben a prop del vell cor, el nostre cor jugava
les primeres partides en plural: l'amistat,
set experimentada de primeres eixides
al carrer i a la vida. I la vida a la casa:
daurada, plena, càlida. Els meus primers joguets:
humils i extraordinaris, I els meus dominis amplis
d'únic xiquet a casa, aliè encara a tragèdies
quotidianes que feien el vell cercle immutable.
Writer/s: David Mira,Jesús Barranco
