Aquesta és una mà normal
La veu corre ràpida,
nerviosisme elèctric.
Les cases es mouen
lentes endavant.
Ombres sota el cel
rosat del capvespre.
Els carrers envaïts
de sobte s'extingeixen.
Un Corvette Stingray,
en peten els vidres.
Soroll de metall retorçat
amplificat a l'avinguda.
Els arbres cauen a terra,
fulles esqueixades silents.
Estols d'ocells fugen
desorientats per la por.
Hipnosi de cossos finits
apareixent fragmentats,
crits hertzians transmutats
mentre el cel s'atura.
Trobo una mà a terra,
és una mà normal.
Cinc mil anys de caos
ocorren en un minut.
Fum àcid tèrmic orant,
focs per les finestres,
marcs de fotons orbitants,
processó fúnebre letal.
Camions de bombers estàtics
sense cap conducció d'aigua.
La gent ha apagat la vista,
aturada en la pluja invisible.
El barranc és a prop.
No hi haurà cap futur avui.
Tres mil llums es suïcidaran
en la caiguda críptica boreal.
Writer/s: Lluís Paloma Sánchez
