Aquest boig

Jaumet

Hem arrencat un arbre mort tu, jo i ell
l'hem vestit per anar a dormir
a sobre un roc
l'he desplomat
i he vist el seu cantó més bo
i tapant-me els ulls,
i amb un esglai,
he vist el seu nan... ai, ai, ai!

Que em perdoni la terra i la sal
per poder-ho revifar,
que em recolzi l'ànima del bosc
per poder-ho controlar.

Crema'l si pots
espero que sigui tan humit
per dir-li que no.
Muntanyes de pols,
s'agafen a palades quan s'ha
acabat el foc mira l'horitzó
espero que entre tots agafem a
aquest boig, aquest boig...

Hem construït un mar de fons
desorbitat, l'hi hem cosit bosses
i cristalls per vomitar.
A dins els peixos neden fort,
per no enredar,
amb les cues de les xarxes dels
tresors dels magnats
i he parat l'orella i he sentit
el seu batec... ai, ai, ai!

Se m'ha mullat el paper d'on vius
cabró... Cabró.