Aquest matí

Gracià Pedro

T'he recordat bevent, rient.
Just al punt lúcid i eloqüent.
Se't veia bé. Feliç, content.
Amunt i avall pel paral·lel.

I els fars guiaven el teu travelar.
I a mi et costa parlar.
Hi ha un pakistanès,
du llaunes i ens segueix.

I aquest remordiment que cansa
Que és la cura i el verí.
Que et deixa sol i el sol t'aixafa
Asfalt bullint aquest matí.

No ens traurem mai l'olor a piano bar
Que ells tenen incrustada.
Si parlessin la moqueta i els cambrers!

I veure el sol aquest matí
em posa trist i torno a entrar.
I seguirem parlant de Nietzsche i de Godard
HAHAHAHÀ!

I veure el sol aquest matí
em posa trist i torno a entrar.
Arreglarem el món cantant.

I tu parlant dels teus afers
Les teves càbales d'amor
Que en un punt clau, les relacions,
Sense l'humor no van a enlloc.

Ara el discurs comença a perdre
L'eloqüència per moments.
És molt curiós, el "click" que fas és sorprenent.

Censurarem a tots aquells,
Els que han sentit aquella olor.
La d'un cos nu, radiant al cel,
Com un eixam de meteors.

L'he recordat allà al Jonquet
Entre les pedres, somrient.
Típic missatge que no cal i no s'entén.

I veure el sol aquest matí
em posa trist i torno a entrar.
I el seu silenci és indignant.

I veure el sol aquest matí
Em posa trist i torno a entrar.
Què vols cantar? Ja ho tinc! Señora!

I si marxem? No em trobo bé.
Demà treballo. Jo també.
I aquesta llauna d'on l'has tret?!

I veure el sol aquest matí
em posa trist i torno a entrar.
Arreglarem el món cantant.