Ara arriba la cobla
Cantadors de cançons, clarinets i flabiols, tibles i xeremies,
violins i trompetes, tenores, fiscorns, desgranant melodies.
Acordions i guitarres, teclats i rondalles..., i polifonies.
Orquestrines de ball, pianoles de fira...
explorant harmonies. I les pells destensades,
aquell llegat; panderos i timbals, empolsegats;
en golfes oblidades, arraconats;
com si l'absència de ritme fos tan normal com respirar.
I ara arriba la cobla equipada amb timbals
amb llicència de ritme expedida en despatxos siderals.
Redimit aquest poble de la seva pena imposada
per la verge bruna per haver traficat amb vides morenes.
Ara arriba la cobla de la mà de la rumba, catalana de marca,
que la marededéu ens regala a través del patriarca.
Ara arriba la cobla, com si tot fos normal,
com si els sons de la terra sonessin al bar musical de manera quotidiana i natural.
Writer/s: Marcel Casellas
