Ara l'amor me diu que és primavera
Ara l'amor me diu que és primavera
just quan la neu me fa vinclar les branques.
Podrà aquest sol tornar les penes aigua?
I què en farem, llavors, de tanta llàgrima?
Ara la sang me diu que no té espera
just quan el cor gemega en impulsar-la.
Quin oli hi ha que li unti les frontisses?
Sense gemecs, i què en farem de l'ànima?
Ara la pols me diu que el fang enyora
just quan les mans ja m'han perdut el fènyer.
De bat a bat vols que obri les finestres?
I què en farem de tants ocells a lloure?
Ara l'amor me diu que és primavera
i jo m'ho crec. Me'n ric del calendari.
Ara l'amor me diu que és primavera
i jo m'ho crec. Me'n ric del calendari.
Writer/s: Guillem d'Efak,Joan Martorell
