Ara que ja no ets aquí
No m'acab d'acostumar
en aquesta soledat
has fugit però no ens has deixat en pau.
has fugit però no ens has deixat en pau.
Pens en quan érem petits
tu te'n cuidaves de mi
pens quan me cantaves per dormir.
pens quan me cantaves per dormir.
No te vaig saber escoltar
no te vaig saber seguir
tu totsol vares saber fugir.
tu totsol vares saber fugir.
No has pensat es mal que has fet
no has pensat amb es teus fills
què hi ha més greu que els deixes així?
què hi ha més greu que els deixes així?
Writer/s: Joan Toni Fuster Llofriu
