Ara pla
Em llevo al dematí,
i et trobo al meu costat.
Remeno a la memòria
i no et tinc enregistrat.
Ai, quin sarau de nit,
no en puc recordar res.
Em vaig fotre deu cubates,
quan normalment són tres.
Em penso una excusa,
que no et sàpiga greu.
Penso, penso i no la trobo,
ja t’enviaré un correu.
No ho penso tornar a fer,
beure sense parar.
Merda, que ja són les nou
i ara em venen a buscar.
Comença un altre dia,
de festa i diversió.
Espero que no sigui,
tant dur com l’anterior.
Les sis ja són tocades,
i ja hi tornem a ser.
Ai, Déu meu que el cap m’explota,
jo crec que em moriré.
Em falta alguna cosa,
no sé què coi pot ser.
Guaito a sota les faldilles,
i m’hi trobo uns calçotets.
Me’n torno cap a casa,
fent esses pels carrers.
Ara pla, on son les calces?
tant se val, que som groullers.
Writer/s: Miquel Beltran,Ivó Jordà
