Arrel
Vora de l'arbre
es dibuixen les petjades,
i aquesta calor que ens abraça
ens fa hereus d'aquesta nit.
Salta la terra i ens bull la sang de dansa.
Són tantes olors que s'enlairen...
se'ns escolen d'entre els dits.
L'ombra ens amaga,
no fan falta les paraules,
i amb respiració accelerada
mantenim aquest moment.
Sota les branques, que avui el cel fa teulada
i tot aquest ritme s'escampa
des dels peus fins als cabells.
Sóc com tu, una arrel en un terra eixut,
que sap que plourà.
Sóc com tu, una arrel en un terra eixut,
que torna a brotar.
Com dos salvatges,
som una ànima enllaçada.
Una sola essència que vibra;
diafragma i moviment.
Balla la vida
quan relaxes la mirada,
i deixes fluir l'energia
per sentir que es para el temps.
Sóc com tu, una arrel en un terra eixut,
que sap que plourà.
Sóc com tu, una arrel en un terra eixut,
que torna a brotar.
Writer/s: XY
