Assaig d'homenatge als treballadors de l'ensenyament
Salut! I llarga empenta! Llarga empenta, eternal, per la llança amatent
que conrea la Terra, per l'avantguarda ferma dels mestres del meu Poble.
Vosaltres, els obrers d'un treball enaltit, vertaders almogàvers
de la nostra cultura, els qui aneu enlairant les tendres esperances
d'un país amagat que anem reconstruint. Torneu-hi a omplir les boques
amb la saba dels mots; que la llengua revife, com la saó d'abril
fa créixer les arrels, com l'alè d'un vent lliure va alçant els tanys novells.
Vosaltres, els guardians de llavors i planters, pel futur del meu Poble.
Sou la imatge dels mestres que jo volia tindre, que mai no els he tingut.
Vosaltres, ara, obriu les finestres d'escola a l'aire transparent,
finestres sense reixes per on entre la llum del sol, a tota l'aula.
Creix la saba, brodant la flor per sobre el verd,
la flor d'uns anys que retran el seus fruits,
uns fruits daurats pel Temps que anem bastint;
car els xiquets aprenen el que veuen,
doncs, feu-los veure els somnis que serveu,
l'àmbit creixent de la terra promesa,
la lleu espurna que esdevindrà foguera.
Ja no hi haurà consignes ni esperons,
ni tirallongues de conceptes lligats,
memoritzats, repetits, i oblidats.
Ja no hi fareu més preguntes, si abans
no haveu donat la resposta constant.
Sereu, vosaltres, els companys integrals
dels anys fecunds d'un avenir llaurat
que ara s'hi acreix, assegut als pupitres.
Vosaltres, eines, torsimanys d'il·lusions,
doneu la mà a les mans que ara s'obrin,
mireu uns ulls que miren més enllà
de les finestres i del cotó dels núvols,
parleu les clares paraules, a l'oïda
d'aquells que esperen el suport de l'inici;
sentiu tot l'hàlit d'aquells cossos tan joves
i respireu a plena olor la vida,
sabreu el tast de la satisfacció.
Amb eixes cames i eixos peus allerats,
caminareu cap a la llibertat.
Ara escolteu l'homenatge que us dec.
Writer/s: David Mira,Jesús Barranco
