Astronauta de terrat
Quan se’m fa de nit veig només estels
vull tocar amb els dits tot el que hi ha al cel
vull ser un raig de llum que travessa l’univers
ser el primer poeta sideral
Per entrar en calor fer la volta al sol
anar a xerrar amb Orió quan em senti sol
aprendre a ballar amb la gravetat lunar
ser el primer dansaire de l’espai
M’adormiré en segons comptant constel·lacions
i en els peus del llit, el cosmos infinit
però sóc tan petit que tot queda dins del cap
d’aquest astronauta de terrat
som granets de pols, quatre crits que s’endu el vent
un instant de vida dins del temps
Writer/s: Pol Cruells
