Autómates
Destí frustrat, imaginat.
Distanciat de tot, implantat temor.
M'intenten esgotar deixant-me en suspensió.
Sentencies i sensacions vitals, augmentaran la pressió.
Intentaré deixar de respirar.
Reptes emocionals, el temps no passa, els nervis no funcionen.
En breu tindré la clau del nou claustre matern.
La imprudència em va escollir a mi,
sense poder decidir.
Intentaré deixar de respirar.
Reptes emocionals, el temps no passa, els nervis no funcionen.
És el destí el que ens ha malmès, ens fa trobar-nos després d'un temps,
i ara em diràs "no és el mateix", que la disfressa em senta malament.
T'acusaré de no ser més que un cos flotant endut per la corrent,
i això que jo amb els meus mitjans mai he destacat.
I jo pensaré una vegada més en tot el que hem viscut (no ha servit de res),
sobreviuré a la falta de talent, cauré i m'alçaré.
Recuperem les emocions,
oblidarem els nostres dols,
ara és moment de fer-nos forts.
Apostaré un altre cop pel que mai he deixat de ser,
sobreviuré al teu parer.
I jo pensaré una vegada més en tot el que hem viscut (no ha servit de res),
sobreviuré a la falta de talent, cauré i m'alçaré.
I jo pensaré una vegada més en tot el que hem viscut (no ha servit de res),
sobreviuré a la falta de talent, em recuperaré.
