A vida o mort
om dues ànimes que es besen…
aquell infinit…
que mos fa ressorgir d'entre combats d'amor,
com un esbart de foc.
Avui tots es poemes xerren de tu,
i totes ses cançons.
Haurem d’aprendre a recordar aviat…
Com estimar-te com quan tens desset anys,
a vida o mort.
Tens uns ulls color de mel
d’una fragilitat ingovernable.
On són totes ses fórmules
per incendiar s’aire?
És com trobar un camp sencer de flors de neu,
una immensitat intocable.
Haurem d’aprendre a recordar aviat…
