A vegades les raons ens fan fer oposicions

In*digna

Para l'orella, tio, he fet aquesta cançó perquè m'entenguis,
Per poder parlar-te sense que interrompis,
Perquè vegis com va aquest rotllo de tranquis,
Com camina el meu bolígraf sobre ritmes papers i misteris,
Només es tracta de criteris.
Si vols parlar amb estomac de siris, cementiris,
D'anècdotes perdudes per Ossiris per Tutatis,
Diga-li als déus que baixin,
Que vigilin el que facin,
O que facin el que vulguin mentre puguin, però que siguin honestos,
Que aquest món ja està ple de llestos.
Perquè és poc el que pots aprendre a cops,
I perquè és molt el que t'ensenya un petó dolç
I una abraçada, com quan estàs malalt d'amor
I tens la "c" del cor trencada per una "l" geminada.
Però ella espera que torni el rossinyol de França,
Qui trenca una llança per amor i no per la venjança,
Que només du malastrugança i posaràs un pas en falç cada vegada
Que intentis no escoltar els consells de l'experiència,
No mancats de relativa rellevància dins d'aquests mots encriptats
Que han nascut atabalats, forjats a mai contra l'enclusa, prenent forma de paràbola.
Cuida la fauna autòctona, brètol!
I no siguis un cràpula!

Si no tens sort perquè se't mor tot el que plantes al teu hort,
Potser hauries de cercar que fos més ferma la terra.
Desenterrant destrals de guerra no aniràs mai a bon port,
Només a un illot de merda regit per la llei del més fort.

Som de la generació que no sent odi pel futbol,
Que sabem diferenciar nacionalisme extremisme i opressió.
Que ens educar la mare amb cultura i un petó,
I varem veure l'heroïna matar als grans sense perdó.
I t'ho juro per la Passió i les muntanyes del Canigó,
Que molts cops tinc la sensació de ser un estrany a casa meva.
Que de Nadal a Sant Esteve farem un curs de natació,
Per si la barqueta tomba, nena, no tinguis por.
Ja pots alçar una cama en l'aire,
Que si bufa tramuntana patirem tots mal de cap.
Que aquest enteranyinat ja comença a prendre un caire
De corcat de ranci
De moix sota aixopluc que passa por per ser un tros d'ase,
D'una amenaça que té disfressa de consell,
Per fer de puta i pagar el llit acabes sent un passerell,
Rebent cops amb la mà oberta amb força contra el teu clatell.
I quin remei...
Perquè és poc el que pots aprendre a cops.
I quin remei ...
Perquè és molt el que pots aguantar, si vols ,
Sobre l'esquena
Desarrelat de condicions.
He passat gana, sí senyors, però no per pors he estat amb pena.
I mira que hi ha opcions per ser un torracollons de mena,
Però de vegades les raons ens fan ter oposicions.