Balada de Joan Mateix
Et creixia una noblesa, te'n recordes?
I com t'enorgullia.
Et senties germà de tots, amor debades.
D'on sortiria?
T'adonares que calia canviar les coses
conjuminant les forces.
Ferma vocació de lluitador pregonares,
però massa no lluitares.
Apa, vinga, Joan Mateix,
no intentes enganyar la vida.
Tu pots fer-ho un poc millor
si vols.
Surar no és navegar, tu ja ho sabies,
i que l'atzar és despietat.
L'arbre dels anhels no passa amb sobres
i el costum no mira pèl amb les tisores.
Prompte no et quedaran prou forces
per a desitjar altra cosa que
diners, salut i amor, per aquest ordre.
Amb un poc de sort i gràcies.
Apa, vinga, Joan Mateix,
que no se't facen llargs els dies.
Pot ser una mica més dolç
si vols.
Apa, corre, Joan Mateix,
no faces esperar la vida.
Pot ser una mica més dolç
si vols.
Pot ser una mica més dolç.
Writer/s: Abraham Rivas
