Balada de les set mars

Núria Feliu

Les ones vénen, sempre se'n van...
i tu te'n voldràs anar,
voldràs salpar més enllà
perquè estàs fart dels dies
i de les cares que coneixes
i que ja només són una presó!
Voldràs salpar més enllà---
Però t'envoltaran els savis
i els morts,
i les criatures boniques,
et diran, tendres i solemnes:
"Més enllà de la mar
no hi ha res de nou.
Allà on vagis
seràs el que ets
per sempre més!
Tu ets el fill d'aquesta terra -et diran-,
i germà de tots nosaltres!
Però no t'ho creguis,
no i no!
No t'ho creguis, perquè
a Maracaibo i a Ceilan,
a l'illa de la Tortuga i a Buenos Aires,
A Hong Kong, a Zanzíbar,
a les set mars,
a les set mars!
Hi ha cada dia una vida que comença
precisament per això:
perquè sense els teus morts,
sense la teva terra,
tu seràs tu:
una vela al vent i el sol que brilla,
tota l'amor!
Les ones vénen, sempre se'n van,
sempre se'n van...