Balla
Tres quarts de segle, o un any més
creu-me que ja no duc es compte
serenitat i comprensió
atravessant sa porta...
Cau, conscient
de que es temps
marxa en línia recta...
i ella valenta
no intenta amagar es seu llant ofès.
Prou!
quan s'amor
es converteix en companyia
i sa companyia, a la fi, en compassió...
-Ara, quiet!
ella li agafa el braç.
-Un moment!
que pensa en es vells temps
i s'adona de que: -encara m'espia...
Però balla, balla,
balla tot es vespre ara que potser encara és prest.
I balla, balla,
balla que potser ja no ho faràs mai més...
Ara veig clar que s'amor és infinit
no per sempre...
sinó d'infinites formes.
Tu l'estimaves, l'estimaràs quan s'auba crida,
ell t'estimava, però ara és sa seva vida
Però balla, balla,
balla tot es vespre ara que potser encara és prest.
I balla, balla,
balla que potser ja no ho faràs mai més...
