Báraka

Orquestra Àrab de Barcelona

L'exili s'ofega a mig camí
sense deixar rastre de desenganys.
És un paradís sense aigua el nostre somni
i aquesta pastera és la nostra salvació.
Però la pastera no duu ni nom ni adreça.
L'horitzó només ens ha promès
onades de sospirs, muntanyes de fatigues.
S'enfosca l'aigua a prop i lluny,
s'enfosca l'ànima.
El xaloc alena olor de morts.
Cementiris líquids, noms descolorits.
Res no ens detura en aquest pelegrinar
cap a la nova Meca.
Creiem en aquest mar, pou de miracles.
I si patim és perquè anem contracorrent.
Homenatge a la mar i a qui la creua.
La seva esquena no es cansarà mai
Ni mai ens cansarem tampoc nosaltres.