Bang Bang

Prozak Soup

No he estat mai convençut del nostre amor
que deixa cors de cendra en l’aire
Ja fa temps que no entenc el so del vent
Tampoc els teus desitjos de marbre

I demà serà igual guapa
perquè sempre tot m’ix mal
cada un dels dos a una punta del mapa
bomba lapa, et veig i esclata!
en este jo inconscient que m’interroga
bang! Bang!

En el calaix de la il·lusió i la vergonya,
i m’enfile per la tija més alta
tot i el drama crec que encara queda llum
no hi havia a València un tio tan begut
m’endinse sol en el bosc més profund de tu

Vam aprendre a passar les vesprades
vam aprendre a no plorar quan ens tallen les ales

La lluna m’encega de Xert a la Ribera
m’enfile de pressa pel rumb a la incertesa

Dóna igual si el que veus és clar o fosc
si veus el món des del tall més negre
I és que jo ja fa temps que em trobe sol
sols veig el marc i els claus d’aquest quadre

Som l’última pedra en el tallat
el noi rebel que no fa cas
jo no tinc trellat, reina
galtà en la dreta o en l’esquerra
sempre que parle erre
“erre que erre”,
una nit sèpia a la plaça del Cedre

No m’agrada pixar contra el vent, compi
a este pas a l’any que ve ja puc donar-te classe

No saps mai cap on vas
no saps tampoc d’on vens
No saps mai cap on vas
i el món es queda igual